És el conjunt de béns, drets i obligacions que deixa una persona en el moment de la seva mort.

És la declaració per la qual una persona disposa el destí dels seus béns a favor d’un o més hereus i pot establir també llegats i altres disposicions per després de la seva mort.

  • Davant de notari. El testament notarial es pot fer a partir dels 14 anys i pot ser obert (el testador diu la seva voluntat al notari i aquest redacta el testament) o tancat (el testador escriu el testament i el dóna al notari en un sobre tancat).
  • De forma hològrafa. El testador escriu a mà el testament que valdrà si hi fa constar el lloc i la data de l'atorgament i es presenta al jutge en el termini de quatre anys des de la mort del testador.
A Catalunya, durant l’any següent a la mort del cònjuge o convivent, en parella estable, el vidu o parella estable supervivent, que no sigui usufructuari universal del patrimoni del difunt, té dret a viure en l’habitatge conjugal i a la roba, el mobiliari i els estris.

També el cònjuge vidu o el convivent supervivent en parella estable té dret a ser alimentat a càrrec de l’esmentat patrimoni, d'acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges o la parella durant el temps de la convivència i amb la importància del patrimoni.

És el dret que correspon al cònjuge vidu o al convivent supervivent en parella estable, que, en morir el cònjuge o el convivent, no tingui recursos econòmics suficients per satisfer les seves necessitats. Per determinar les necessitats, cal tenir en compte el nivell de vida que havien mantingut i el patrimoni que ha deixat el mort, així com l'edat del cònjuge vidu o convivent supervivent, el seu estat de salut, els salaris o les rendes que percebi i les perspectives econòmiques previsibles.

Es pot reclamar fins a una quarta part del valor dels béns de l’herència líquida del cònjuge difunt o del convivent en una parella estable.

Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:

  • Són cridats com a hereus del difunt els fills i si han mort, els fills o nets d’aquests. El vidu o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l'usdefruit de tota l'herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part alíquota de l'herència, a més de l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar.
  • Si no hi ha descendents, hereta el cònjuge vidu o el convivent supervivent en una parella estable.
  • Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i a manca d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l'ordre que estableix la llei.
  • Si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.