• Imprimeix

Preguntes més freqüents

Què són els grups d'interès?

Són grups d'interès les persones físiques o jurídiques i les organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats susceptibles d'influir directament o indirectament en l'elaboració i l'aplicació de les polítiques públiques, en l'elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d'un interès propi o de tercers o d'un interès general.

Els grups d'interès també s'anomenen grups de pressió, lobbys o stakeholders, entre d'altres.

Quina finalitat té el Registre de grups d'interès?

El Registre, creat en virtut de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, té com a finalitat la inscripció i el control dels grups d'interès per tal de donar coneixement públic de les persones que realitzen l'activitat d'influència o intermediació, de forma que els ciutadans puguin conèixer les relacions que tenen amb l'Administració, els servidors públics amb qui contacten i les regles ètiques a les quals han d'ajustar la seva actuació.

Quins avantatges té?

Per als servidors públics, una major confiança i tranquil·litat. Si el grup d'interès està inscrit en el Registre, el servidor públic sap que establir-hi relacions o contactes és perfectament legítim i adequat i que la interrelació es desenvoluparà en un marc de transparència i integritat.

Per als grups d'interès, més facilitat de relació i participació i un major prestigi. La inscripció en el Registre de grups d'interès genera diversos avantatges a l'hora de relacionar-se amb l'Administració i amb els organismes i entitats que integren el seu sector públic i d'accedir a la informació sobre la seva activitat i iniciatives. La seva subjecció a la normativa reguladora dels grups d'interès també els presenta davant de l'Administració i del conjunt de la societat com a organitzacions ètiques i responsables que amb el seu exemple contribueixen a la qualitat democràtica del país.

Per a la societat, més transparència, control i més confiança en les institucions. L'existència del Registre i la informació que difon permeten al conjunt de ciutadans conèixer les relacions que s'estableixen entre les institucions públiques i els grups d'interès, saber quan es produeixen, a través de quins canals, amb quins efectes o resultats i d'acord amb quines regles de conducta.

Qui s'ha d'inscriure al Registre?

Les persones físiques o jurídiques privades que tenen la condició de grup d'interès i les plataformes, xarxes i altres formes d'activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d'influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l'àmbit objectiu del Registre. 

S'han d'inscriure en el Registre els grups que no tenen el domicili a Catalunya?

Si, perquè el que predetermina la inscripció no és el domicili del grup d'interès, sinó l'Administració, organismes o entitat davant del qual s'exerceix la influència.


Quin és l'àmbit del Registre de grups d’interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic?


Inclou els grups d'interès que actuen davant dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els organismes, ens públics, entitats i institucions independents i dependents, vinculades o participades per l'Administració de la Generalitat que figuren inventariades en el Registre del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

El Registre també pot inscriure els grups d'interès que actuen davant d'altres institucions i administracions, mitjançant el corresponent acord amb aquestes.  

Criteris i procediment d'inscripció en el Registre

Quins criteris regeixen en relació amb la denominació dels grups d’interès i la seva inscripció en el Registre?

Per tal de satisfer les finalitats de transparència que persegueix el Registre:

- La denominació d'un grup d'interès que és una persona jurídica ha de coincidir amb la denominació amb la que aquesta figura inscrita en el Registre corresponent, o aquella en virtut de la qual ha obtingut el NIF.

- La denominació dels grups d’interès que són persones físiques ha de coincidir amb el que figura en el document d’identitat.

- La denominació de les organitzacions, plataformes, xarxes i altres fons d'influència organitzada sense personalitat jurídica és aquella que han acordat els seus constituents i amb què se'ls coneix i actuen davant la societat i el tràfic jurídic.

- No es pot practicar la inscripció en el Registre de cap subjecte que tingui idèntica denominació a la d'un altre ja inscrit en el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic. 

Quin és el procediment per presentar una sol·licitud d’inscripció al Registre?

Per presentar una sol·licitud d’inscripció cal fer el tràmit d’inscripció/esmenes.

Constitució i acreditació dels grups d'interès

A qui correspon impulsar la inscripció?

La inscripció en el Registre de grups d'interès es formalitza a instància del grup d'interès, mitjançant la presentació d'una sol·licitud del seu representant adreçada a l'òrgan responsable del Registre.

Cal acreditar o adjuntar la informació que es fa constar en el moment de la inscripció?

Els sol·licitants declaren sota la seva responsabilitat que disposen de la documentació acreditativa de les dades que fan constar a les sol·licituds, sense que calgui adjuntar-la, i l'òrgan gestor del Registre està habilitat per comprovar-ho en qualsevol moment.

Quin és el nombre mínim de persones per constituir un grup d'interès?

Una única persona pot constituir un grup d’interès.

Categories dels grups d'interès

Quines són les categories del Registre i les característiques per inscriure-s’hi?

Categoria I. Sector de serveis de consultoria i assessorament
Realitzen activitats professionals per compte propi i influeixen en la defensa d'interessos de tercers des de l'àmbit dels serveis professionals organitzats.
 

SubcategoriaParticularitats/Observacions 
Consultories professionals Empreses que realitzen activitats de consultoria tecnològica, empresarial, de l’àmbit de la comunicació o altres.

Treballen per compte propi
 i realitzen activitats registrals en defensa d'interessos  de tercers: els clients per compte dels quals duen a terme les activitats d'intermediació.
Despatxos col·lectius Despatxos en què diferents professionals liberals que treballen per compte propi i de forma organitzada duen a terme activitats amb la voluntat d'influir en defensa d'interessos de tercers: els  clients per compte dels quals realitzen la intermediació. 
Despatxos unipersonals Són aquells en què un professional liberal, que treballa per compte propi i que com a màxim té contractats dos empleats, desenvolupa activitats en defensa d'interessos de tercers: els clients per compte dels quals realitzen la intermediació.


Categoria II. Sector empresarial i de base associativa
 
Influeixen en defensa d'interessos de tercers, corporatius i col·lectius. 
 

SubcategoriaParticularitats/Observacions 
Empreses i grups d'empreses Empreses i grups d'empreses que treballen per compte propi, que exerceixen activitats d'influència en defensa d'interessos  de tercers: clients, mutualistes, accionistes, sector de negoci, etc.

Inclou empreses que desenvolupen qualsevol  tipus d'activitats inclosos els serveis financers, mutualístics i d'assegurances. S'hi inclouen les cooperatives, societats laborals, agràries, mútues i altres entitats que no són del tercer sector, ni estrictament pertanyen a les entitats de capital. També les agrupacions d'interès econòmic i les unions temporals d'empresa.
Corporacions de dret públic Col·legis professionals, cambres i acadèmies que desenvolupen activitats per compte propi amb la finalitat d'influir en defensa d'interessos de tercers: els dels membres i sectors als quals representen.

S'inscriuen com a grup d'interès i només declaren les activitats incloses en el Registre, diferents de les funcions públiques legalment encomanades
Associacions professionals, empresarials i sindicals 

Associacions professionals, patronals i sindicals que treballen per compte propi i desenvolupen activitats amb la finalitat d'influir en defensa d'interessos de tercers: els membres als quals representen (empresaris, treballadors i professionals).

S'inscriuen com a grup d'interès i només declaren les activitats incloses en el Registre, diferents de les corresponents als agents de diàleg social i econòmic o professionals.

Altres organitzacions

Entitats amb ànim de lucre organitzadores d'actes, conferències, jornades, simposis, actes socials, divulgatius, relacionats amb les finalitats de l'empresa i adreçats a servidors públics, o amb participació d'aquests per invitació expressa de l'organització.

Mitjans de comunicació vinculats a empreses i entitats privades amb ànim de lucre que informen o publiquen sobre treballs d'investigació.

Treballen per compte propi i fan activitats registrals en defensa d'interessos  de tercers: els de les empreses i entitats amb les que es vinculen els mitjans de comunicació.


Categoria III. Organitzacions no governamentals
Entitats i organitzacions sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica o sense, que fan activitats registrals en defensa d'interessos que poden ser propis, de tercers o generals.

SubcategoriaParticularitats/Observacions 
Fundacions i associacions

Inclou les fundacions, associacions, cooperatives d'iniciativa social, entitats de cooperació al desenvolupament i del tercer sector de l'economia social. 

Defensen interessos de tercers: els dels seus associats, cooperativistes, beneficiaris, etc. 

Plataformes i xarxes, coalicions ad hoc, estructures temporals i altres formes d’activitat col·lectiva, sense ànim de lucre Són fonts d'influència organitzada, sense personalitat jurídica, que no tenen ànim de lucre i realitzen activitats registrals en defensa d’interessos propis, de tercers o generals.


Categoria IV.  Sector científic i d’investigació
Institucions, entitats i organitzacions de l’àmbit de les ciències i la investigació, amb personalitat jurídica o sense, que fan activitats registrals en defensa d’interessos de tercers.

SubcategoriaParticularitats/Observacions 
Grups de reflexió i institucions acadèmiques o d’investigació en general

Grups de reflexió i institucions acadèmiques o d’investigació en general amb personalitat jurídica o sense: instituts, think tanks...

Fan activitats registrals en defensa d'interessos de tercers: la societat, el progrés de la ciència i la tècnica, els estudiants, la comunitat científica, etc.

 

Grups de reflexió i institucions d’investigació vinculades a partits polítics, a sindicats o a organitzacions empresarials Grups de reflexió i institucions d’investigació vinculades a partits polítics, a sindicats o a organitzacions empresarials, amb personalitat jurídica o sense: think tank, instituts, etc.

Treballen per compte propi i fan activitats registrals en defensa d’interessos de tercers: els de les entitats i organitzacions amb les quals es vinculen.


Categoria V. Oficines, xarxes i entitats que representen esglésies i comunitats religioses
Persones físiques, jurídiques, oficines, xarxes i altres entitats amb personalitat jurídica o sense que defensen els interessos de les entitats i institucions amb les quals es vinculen. 

Un grup d’interès pot estar inclòs en més d’una categoria?

No, un grup d’interès només pot estar inclòs en una categoria. 

Com es classifiquen els grups i les plataformes o xarxes en les diferents categories?

La classificació dins d'una categoria es fa a instància del grup d'interès, amb la validació corresponent per part de l'òrgan responsable del Registre.

Quins efectes té la inscripció en el Registre?

La inscripció en el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic dóna dret a:

a) Presentar-se davant dels càrrecs, autoritats i empleats públics, membres electes o diputats com a grup d'interès inscrit en el Registre.

b) Formar part de les llistes de correu per rebre alertes automàtiques sobre tramitacions, actes i consultes públiques respecte de les activitats o les iniciatives de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, relatius a les matèries d'interès del declarant que s'hagin fet constar en les declaracions responsables o en les modificacions posteriors.

c) Fer constar la seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d'interès inscrits al Registre.

d) Exercir els altres drets que se'ls pugui reconèixer pel fet de trobar-se inscrits en el Registre.

A banda de gaudir d'aquests avantatges, la inscripció en el Registre i el compliment de la normativa reguladora dels grups d'interès confereix a aquests darrers el prestigi social propi de les organitzacions compromeses amb la qualitat dels serveis i amb el funcionament democràtic de les institucions.

Un grup d'interès no inscrit en el Registre pot mantenir contactes amb alts càrrecs i directius de l'Administració de la Generalitat o del seu sector públic?

Excepcionalment ho podrà fer si les persones que el representen formalitzen per escrit, per mitjà del model normalitzat, el compromís a presentar la sol·licitud d'inscripció dins dels 10 dies següents al contacte mantingut.

Quines obligacions comporta la inscripció en el Registre?

- Acceptar que la informació proporcionada es faci pública.

- Actualitzar periòdicament la informació declarada davant del Registre.

- Garantir que la informació proporcionada és completa, correcta i fidedigna.

- Complir el codi de conducta.

- Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització, i les mesures corresponents, en el cas d’incompliment de codi de conducta o del que estableix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Quines són les obligacions d’informació davant el Registre?

Han d'informar de les activitats que duen a terme i del seu àmbit d'interès i finançament. 

Els declarants que actuen per compte de tercers també han d'informar sobre els clients, persones o organitzacions per a les quals treballen i de les quantitats econòmiques que reben, si s’escau, i les despeses relacionades amb la seva activitat com a grup d’interès.

Quan s'ha d'actualitzar la informació declarada?

Quan se'n produeixi alguna modificació. Les modificacions de la informació general i bàsica s'han de comunicar al Registre en el termini de tres mesos des de la modificació.

La informació específica, dins l'any natural en què s'hagi produït la modificació.

En quins casos s'ha de cancel·lar la inscripció en el Registre?

Són causes de cancel·lació de la inscripció registral:

a)    La renúncia expressa del declarant per cessament de les activitats com a grup d’interès.

b)    La mort o incapacitat sobrevinguda de la persona individual.

c)    L’extinció de la personalitat de les persones jurídiques.

d)    La dissolució de les formes d’activitat col·lectiva organitzada.

La cancel·lació es du a terme a instància dels declarants, els seus hereus, o els representants de les persones incapacitades, segons correspongui, a través del tràmit cancel·lació de la inscripció registral

Gestió i accés al Registre de grups d'interès

Com es gestiona el Registre?

Es gestiona com a registre únic dels grups que actuen davant tots els òrgans, ens i institucions de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

El Registre també pot assumir el registre dels grups d'interès que actuïn davant els òrgans i les institucions estatutàries de la Generalitat, els ens locals de Catalunya, així com davant les universitats públiques de Catalunya i les entitats del seu sector públic i els col·legis professionals i altres corporacions de dret públic de Catalunya.

Qui gestiona el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic?

La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.

Activitats, control i seguiment

Quines activitats s'han de declarar al Registre?

Qualsevol activitat feta davant d'un servidor públic amb la voluntat d’influir en l'elaboració de lleis, normes amb rang de llei, disposicions generals, o en l'elaboració o l'aplicació de les polítiques públiques i la presa de decisions, incloent els contactes, contribucions i participacions voluntàries en les consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.

En particular, s’han de declarar al Registre les activitats següents:

- Contactes orals i escrits, reunions i audiències amb càrrecs i servidors públics.

- Preparació,  difusió i comunicació de cartes, escrits, informes, material informatiu o documents de debat i de presa de posició.

- Organització d'actes, reunions, activitats promocionals, conferències, jornades o actes socials als que es conviden servidors públics.

- Prestació d'assessorament tàctic o estratègic, incloses aquelles l'abast i el calendari de les quals estan adreçades a influir els servidors públics.

- Contribucions voluntàries i participació en consultes o audiències sobre projectes normatius i a l’elaboració i aplicació de polítiques públiques.

- Activitats privades fetes amb voluntat d'influir que realitzen les corporacions de dret públic, sindicats i associacions professionals diferents de les funcions públiques i les institucionals de representació i defensa d'interessos corporatius, professionals i econòmics. 

Quines activitats estan excloses de ser declarades al Registre? 

a) La prestació d'assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius.

b) Les destinades a informar un client sobre una situació jurídica general.

c) Les activitats de conciliació o mediació dutes a terme en el marc de la llei.

d) Les activitats d'assessorament dutes a terme amb finalitats informatives per a l'exercici de drets o iniciatives establerts per l'ordenament jurídic.

e) Les activitats realitzades per les administracions corporatives en el marc de les funcions públiques que els atribueix l'ordenament jurídic.

f) Les realitzades pels sindicats de treballadors i les associacions empresarials en defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis.

Com s'exerceix el control i la fiscalització?

A través d'actuacions de verificació d'ofici i controls de qualitat, aleatoris o específics, i de les alertes i denúncies que es tramiten davant l'òrgan responsable del Registre.

El control també s'exerceix a través dels procediments sancionadors corresponents, els quals es tramiten davant del Departament competent en matèria d'Administració pública per la comissió de les infraccions tipificades en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L'article 77 d'aquesta Llei considera com a una infracció molt greu en matèria de bon govern el fet d'incomplir, les persones i les organitzacions que tenen la condició de grups d'interès, les obligacions establertes per la pròpia llei o pel codi de conducta que els sigui aplicable.

Finalment, el control i fiscalització també es fa a través de les funcions que en aquesta matèria tenen atribuïdes el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Com es formulen les sol·licituds, alertes i denúncies en el Registre?

La recepció, remissió i notificació de sol·licituds, declaracions i comunicacions entre l'òrgan responsable del registre i els interessats es fan efectives a través de mitjans electrònics.

Accés a la informació del Registre

Qui pot accedir a la informació continguda en el Registre?

Qualsevol ciutadà pot accedir a la informació continguda en el Registre atès que tota la informació que s’hi conté és pública, llevat de les dades de caràcter personal que es regeixen per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. S’hi pot accedir a través del cercador.

Té cost l'accés a la informació registral i la tramitació davant del Registre?

No, l'accés a la informació és gratuït.

Quina informació inclou el Registre?

Dóna publicitat dels grups d'interès inscrits, ordenats per categories; sobre la informació que els grups han declarat al Registre en relació amb les seves activitats, finançament i àmbits d'interès. El Registre també inclou informació sobre les actuacions de control i fiscalització dels grups d'interès.

El codi de conducta comú

Què és el codi de conducta comú?

El codi de conducta comú és el conjunt de regles ètiques que conformen un mínim estàndard ètic que els grups d'interès i les xarxes, plataformes i altres fonts d'influència organitzada es comprometen a complir en la pràctica de les activitats incloses en l'àmbit objectiu del Registre o registres de grups d'interès en què estan inscrits. El codi és comú a tots els subjectes inscrits en un mateix registre.

Quines són les regles ètiques del codi de conducta comú?

Són les que contenen l'article 51 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i l’article 18 del Decret 171/2015, de 28 de juliol de 2015.

D’acord amb aquest darrer article, els grups d’interès i les persones que els representen han de complir la legislació vigent i les normes de conducta següents:

a) Respectar les institucions i persones amb qui es relacionen en el desenvolupament de la seva activitat.

b) Actuar de forma transparent.

c) Informar les autoritats, càrrecs electes i la resta d'empleats públics amb qui es relacionin que estan actuant com a grups d'interès i que estan inscrits en el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, i, si s'escau, en un altre registre de grups d'interès.

d) Facilitar la informació relativa a la identitat de la persona o organització a qui representen i els objectius i finalitats representades.

e) Garantir l'exactitud, completesa, precisió i actualització de la informació que s'inscriu en el Registre.

f) No difondre la informació de caràcter confidencial que coneguin en l'exercici de la seva activitat.

g) Actuar amb integritat i honestedat en el desenvolupament de la seva activitat i en les seves relacions amb les autoritats, els càrrecs electes i la resta d'empleats públics i no dur a terme cap activitat que pugui ser qualificada com a corrupta, deshonesta o il·legal.

h) No posar les autoritats, els càrrecs electes i la resta d'empleats públics en cap situació que pugui generar un conflicte d'interessos.

i) No influir ni intentar influir en la presa de decisions de manera deshonesta ni obtenir o intentar obtenir informació de manera deshonesta o a través d'un comportament inapropiat.

j) No incitar, per cap mitjà, les autoritats, els càrrecs electes i la resta d'empleats públics a infringir la llei o les regles de comportament establertes als codis de conducta, i, en conseqüència, no realitzar cap obsequi de valor ni oferir cap favor o servei que pugui comprometre l'execució íntegra de les funcions públiques.

k) Informar les persones o organitzacions a qui representin de l'existència del codi de conducta i dels principis i les obligacions que inclou i no representar interessos contradictoris o adversos sense el consentiment informat de les persones o organitzacions afectades.

l) No fer ús abusiu de la inscripció registral per donar-se publicitat, ni donar a entendre que el fet d'estar inscrits en el Registre els confereix una situació o privilegi especial davant els poders públics.

m) Garantir que el personal al seu servei compleixi la normativa relativa a la prohibició d'intervenir en activitats privades després del cessament dels alts càrrecs i altres normes d’incompatibilitats dels alts càrrecs, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions.

n) Acceptar que la informació proporcionada es faci pública.

o) Acceptar i complir les mesures que s’adoptin en cas d’incompliment de les obligacions establertes per la llei o per aquest codi, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2014, de 29 de desembre.

Els grups d'interès i les xarxes i plataformes poden modificar el codi de conducta comú?

No, el codi de conducta comú està legalment configurat com un codi d'adhesió, conformat per les regles incloses en l'article 18 del Decret 171/2015, de 28 de juliol, que els grups d'interès han d'acceptar expressament amb la declaració responsable d'inscripció i no poden restringir-lo ni modificar-lo.

Amb total indemnitat d'aquest estàndard ètic comú, però, els grups hi poden afegir compromisos més rigorosos de conducta. En aquest cas els han de declarar en el Registre per tal que en doni publicitat.

 

Control i fiscalització dels grups d'interès

El control i la fiscalització es fan a través dels mecanismes següents: 

a) Actuacions de verificació.

b) Procediment d'alertes.

c) Procediment d'investigació i tramitació de denúncies. 

 

Què són les actuacions de verificació?

Són les actuacions que practica l'òrgan responsable del Registre per comprovar la conformitat de les dades declarades al Registre. Aquestes actuacions es fan d'ofici en el marc dels controls de qualitat, aleatoris o específics, relatius a la veracitat de les dades, o amb ocasió d'una alerta o una denúncia.

El Registre dóna publicitat del resultat final d'aquestes actuacions i procediments i, si escau, de les resolucions de suspensió temporal i de cancel·lació definitiva de les inscripcions. 

Què són les alertes?

Una alerta és una comunicació adreçada a l’òrgan responsable del Registre per comunicar que alguna informació declarada al Registre és errònia, omet algun aspecte rellevant o fa referència a inscripcions no admissibles.

Com es tramita una alerta?

Qualsevol persona pot enviar una alerta a l'òrgan responsable del Registre, el qual ha de contrastar la informació comunicada amb la informació registral i, si escau, iniciar les actuacions de verificació corresponents. Les alertes es fan arribar a l'òrgan responsable del Registre per mitjà del formulari corresponent. En aquest formulari s'hi ha de fer constar la identitat de la persona que tramet l'alerta, però aquesta identitat no és objecte de publicació.

Què són les denúncies?

Una denúncia és una declaració escrita que es formula davant l’òrgan responsable del Registre per comunicar fets dels quals es derivin indicis d'incompliment de les obligacions establertes a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, o del codi de conducta que sigui aplicable.

Qui pot formular una denúncia i quina informació hi ha d'incloure?

Qualsevol persona pot formular una denúncia davant de l’òrgan responsable del Registre. Hi ha de fer constar les seves dades personals i de contacte, el grup d'interès afectat i els fets denunciats, el presumpte o presumptes incompliments i els motius, la informació o documentació en què es fonamenta la denúncia, sense que s’admetin mers judicis de valor. Si és el cas, també cal fer constar els danys soferts amb ocasió dels fets denunciats.

Com es tramita una denúncia?

La denúncia es formula mitjançant un formulari que es publicarà a Tràmits gencat.

Un cop rebuda la denúncia, l'òrgan responsable pot iniciar un procediment d'investigació i, si escau, adoptar, com a mesura cautelar, la suspensió temporal de la inscripció.

De la denúncia i, si s'escau, del resultat de les actuacions dutes a terme se'n dóna trasllat a l'òrgan competent per imposar les sancions.

A la denúncia, cal fer-hi constar la identitat de la persona que la formula, però aquesta identitat no és objecte de publicació.

Data d'actualització:  25.05.2016