• Imprimeix

Característiques

La mediació, en general, es conforma a través de quatre característiques identificatives bàsiques: voluntarietat, confidencialitat, imparcialitat i neutralitat.

Aquesta característica afecta tant a les parts com al mediador i està latent al llarg de tot el procés. Sense la voluntat de les parts la mediació no és possible. Aquesta voluntat ha de donar-se des de l’inici de la mediació fins al final. Això significa que, lliurement, en qualsevol moment, les parts, si ho desitgen, poden desistir de continuar la mediació. Igualment, el mediador pot donar per acabada la mediació si les circumstàncies concretes del cas ho fan aconsellable.

El contingut de les sessions i la informació que hagi pogut sorgir al decurs de la mediació queda reservada entre les parts i el mediador. En principi, l’únic que pot transcendir de la mediació és el seu resultat, és a dir, l’acord o el no-acord.

La Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, estableix que totes les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen l'obligació de no revelar les informacions que coneguin a conseqüència d’aquesta mediació. El deure de confidencialitat l'han de mantenir tant la persona mediadora com les parts. Aquest deure solament queda exceptuat per motius estadístics o si el mediador detecta l’existència “d’una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona o de fets delictius perseguibles d’ofici”.

És una característica relativa a la persona mediadora i al desenvolupament del procés de mediació. La persona mediadora fa la seva tasca propiciant el màxim equilibri possible entre les parts, sense decantar-se per cap d’elles, sinó afavorint i potenciant la participació de les dues parts de manera igual.

Fa referència a la no-ingerència del mediador respecte als acords finals, en el sentit que el resultat de la mediació ha de ser, totalment fruit del treball i de la col·laboració de les parts. El punt de vista del mediador no ha de condicionar en cap sentit el contingut dels acords finals, que les parts han de viure i sentir com a totalment propis.