• Imprimeix

Preguntes més freqüents

La mediació penal consisteix en la participació voluntària de l’imputat o penat per un delicte o falta i de la víctima o perjudicat en un procés de diàleg i comunicació conduït per un mediador imparcial, amb l’objectiu fonamental d'aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte des d’una perspectiva justa i equilibrada als interessos d’ambdues parts.

La mediació facilita que la justícia penal pugui tenir en compte, tant en els seus procediments com en les respostes a la delinqüència, el respecte a la dignitat i a la igualtat de totes les persones, la reparació i recuperació de les víctimes, la responsabilització i reinserció dels delinqüents i la participació voluntària dels uns i els altres i també de la comunitat en la solució dels conflictes.

Com posa de manifest la Comissió de prevenció del delicte de les Nacions Unides, la mediació permet a les parts afectades pel delicte, mitjançant la participació voluntària, compartir els seus sentiments, experiències i necessitats. Dóna a les víctimes l’oportunitat d’obtenir la reparació, sentir-se més segures i intentar tancar una etapa; permet als delinqüents comprendre millor les causes i els efectes del seu comportament i assumir la seva responsabilitat, els facilita la reinserció i possibilita a la comunitat comprendre les causes de l’acció delictiva, promoure la pau social i prevenir el delicte.

Es considera que la reparació del dany causat a la víctima i la solució del conflicte entre les parts no implica només la compensació a aquesta, sinó que a més contribueix a la pau social i a la reposició, conforme al dret, del bé jurídic vulnerat a conseqüència del fet delictiu, mitjançant la responsabilització i l’acció positiva del delinqüent.

La construcció d’un marc de seguretat jurídica que respecti el principi de proporcionalitat i les garanties jurídiques de l’imputat ha estat un assoliment històric irrenunciable del dret penal. Però ha basat la seva perspectiva essencialment en la consideració dels procediments penals com un procés antagònic entre el delinqüent i l’Estat. Aquesta perspectiva ha allunyat la justícia penal de les conseqüències que l’acció delictiva ha tingut per a la víctima, de la consideració dels seus drets i de la preocupació per la reparació del dany sofert. També ha allunyat el delinqüent de la possibilitat d’entendre i afrontar les conseqüències que la seva acció ha tingut per a la víctima, la qual cosa dificultava que es responsabilitzés del dany i el reparés.

A partir dels anys setanta, el moviment en defensa dels drets de les víctimes posa de manifest la falta de consideració dels drets que les assisteixen. El sistema de justícia es fa més conscient de la influència negativa que poden tenir les incomprensions i les frustracions a què les víctimes es veuen abocades en les seves relacions amb la justícia penal. Per això, s’intenta potenciar els seus drets, la seva participació, la reparació material i moral del dany i la seva protecció i assistència. Els organismes internacionals, les Nacions Unides i el Consell d’Europa han impulsat recomanacions en aquest sentit, i els respectius països les han anat incorporant a les seves legislacions.

Paral·lelament, es posa de manifest que aquesta reordenació del dret penal, en el sentit d’una major consideració de la víctima, no pot anar en detriment dels drets del delinqüent ni tampoc provocar una reducció en els marges de tolerància.

Es considera que seria un fracàs del sistema penal ocupar-se exclusivament de la sanció al delinqüent. Així, a més a més de la importància de la pena, cal tenir en compte els principis de subsidiarietat i d’intervenció mínima del dret penal. El delicte, a part de la vulneració d’un bé jurídic, és també l’expressió del dany produït a la víctima i d’un conflicte i, per tant, el sistema de justícia penal, sense deixar d’entendre el delicte i la seva resposta com un assumpte públic, ha de tenir en consideració la solució que donen al conflicte la víctima i l’infractor.

L’any 1998 el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va iniciar com a experiència pionera a l’Estat espanyol el Programa de mediació i reparació en la jurisdicció penal. Amb aquesta iniciativa es proposa contribuir a una justícia penal més participativa, que consideri de forma conjunta els interessos de la víctima i de la comunitat i també la reinserció de l’infractor.
Marc supraestatal: normativa europea

Diverses recomanacions del Consell d’Europa insten els estats membres. És especialment significativa la Recomanació R(99)19, l’article 3 de la qual diu textualment: «La mediació en l’àmbit penal hauria de ser un servei generalment disponible».

També la Decisió marc del Consell de la Unió Europea de 15 de març de 2001 conté importants disposicions en el mateix sentit: «Els estats membres procuraran impulsar la mediació en les causes penals, per les infraccions que, segons la seva consideració, es prestin a aquest tipus de mesura» (art.10.1).

El nostre Estat és membre de ple dret de tots dos organismes i, per tant, les seves directrius i normatives afecten directament la nostra pròpia legislació interna. 

Normativa estatal: Codi penal de 1995

El Codi penal de 1995 no recull textualment la mediació, però reconeix una transcendència jurídica destacada a la reparació. Per tant, la mediació obté un reconeixement indirecte com a eina apropiada per facilitar la reparació voluntària a la víctima per part de l’imputat.

El Codi penal atorga importants efectes jurídics a la reparació:
- Atenuant genèric de l’art. 21.5: «la d’haver procedit el culpable a reparar el dany ocasionat a la víctima o disminuir-ne els efectes, en qualsevol moment del procediment i amb anterioritat a la celebració de l’acte del judici oral».
- Diversos atenuants específics de la part especial: art. 319, 321, 325 i 332.
- Possibilitat de substituir les penes de presó d’un màxim de dos anys per les d’arrest de cap de setmana o multa de l’art. 88: «...quan les circumstàncies personals del reu, la naturalesa del fet, la seva conducta i, en particular, l’esforç per reparar el dany causat així ho aconsellin...».
- Una interpretació àmplia del Codi penal i de la legislació complementària permet deduir la valoració positiva de la reparació obtinguda per mitjà de la mediació, a l’efecte de facilitar la suspensió de la pena o possibilitar l’obtenció de beneficis penitenciaris, en el decurs de l’execució de la sentència. (Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre de les penes.

Com que no hi ha cap norma legal que reguli específicament l’aplicació de la mediació, no hi ha tampoc una limitació legal quant als supòsits en què es pot aplicar; per tant, es pot entendre que la mediació és útil i pot ser aplicable, a priori, a tota mena d’infraccions a conseqüència de les quals hi hagi víctimes o persones perjudicades.

Per saber en quins casos la mediació pot ser útil, però també en quins supòsits la mediació pot obtenir una transcendència jurídica concreta, hem d’entrar a analitzar la reparació i els beneficis jurídics que té atribuïts, atès que, com hem dit, la mediació facilita la reparació a la víctima i obté un reconeixement indirecte mitjançant aquesta reparació. Per tant, la mediació pot tenir conseqüències jurídiques concretes en tots els supòsits en què la legislació li reconeix efecte.

En aquest sentit, tant l’atenuant genèric de l’article 21.5 com la possibilitat de substituir les penes de presó per les d’arrest de cap de setmana o multa de l’art. 88, no estableixen un numerus clausus d’aplicació, sinó que valoren la reparació sense delimitar el tipus de delicte; per tant, si es produeix la reparació, els seus efectes positius (restitutius, rehabilitadors, jurídics, etc.) sorgiran en tot cas independentment del tipus de delicte.

Així doncs, a priori no s’ha refusat considerar la possibilitat de la mediació en cap tipus de delicte, tot i que s’aprecia l’evidència que, segons en quins casos, la mediació té més possibilitats de finalitzar amb èxit i pot comportar avantatges més significatius per a les parts. Però, per mitjà de l’experiència pràctica, s’ha fet palès que aquests efectes positius, tant com la dificultat o viabilitat de la mediació, no depenen tant del tipus d’infracció penal o de la seva gravetat com de les circumstàncies concretes del cas i de la conflictivitat personal i relacional existent entre els protagonistes.

En la pràctica, la casuística és molt diversa. Els supòsits més usuals, d’entre els casos treballats entre el novembre de 1998 i el juliol de 2003, són els que fan referència a: amenaces, coaccions, tota mena d’infraccions penals contra el patrimoni (furts, robatoris amb violència o amb força, estafes, furts d’ús de vehicles, danys, apropiació indeguda, etc.). També s’ha treballat en casos de lesions, relatius a la propietat intel·lectual, de maltractaments, contra la salut pública, contra la inviolabilitat del domicili i de trencament de condemna.

El Programa de mediació i reparació té diferents objectius: d’una banda, els que afecten la víctima i l’infractor que participen voluntàriament i activament en el procés de mediació i, de l’altra, els que afecten la comunitat i la justícia. 

Per a la víctima
· Pot propiciar que es tinguin en compte els seus interessos i necessitats particulars a l’hora de participar en la resolució de conflictes.
· Pot ser reparada dels danys i perjudicis morals o materials soferts i recuperar la tranquil·litat personal.
· Té l’oportunitat d’expressar emocions i sentiments, explicar-se i ser escoltada. 

Per a l’inculpat 
· Assumeix la responsabilitat de la seva actuació prenent consciència de les conseqüències per a la víctima.
· Participa en la recerca de solucions al conflicte i gaudeix d’un marc apropiat per concretar la manera de compensar i reparar la víctima.

Pot afavorir l’aplicació de les circumstàncies atenuants de la responsabilitat penal, la substitució i/o la suspensió de les penes privatives de llibertat, com també de beneficis penitenciaris. 

Per a la comunitat 
· Reforça l’apropament de la justícia als ciutadans, afavoreix formes participatives per a la resolució dels conflictes i contribueix a restablir la pau social allà on havia estat alterada. 

Per a la justícia 
· Contribueix a millorar la relació que tenen els ciutadans amb la justícia institucional i, en conseqüència, a millorar la seva imatge social, en tant que facilita els processos per a la víctima. · La justícia incorpora una eina útil per a la individualització de les respostes judicials.
· Es promouen actituds que prioritzen la responsabilització i la reparació tot obrint el ventall alternatiu en l’aplicació de la justícia penal, diferents de les privacions de llibertat.
· Es disposa d’un mitjà eficaç per promoure que els conflictes es puguin resoldre de forma àgil i propera a les persones i l’entorn on es produeixen.

· Els imputats per la comissió d’un delicte o falta
· Les víctimes o perjudicats per un delicte o falta
· Els advocats de les parts
· Els jutges o tribunals
· Els fiscals
· Les forces de seguretat
· Altres serveis: equips d’assessorament tècnic, d’execució, d’atenció a la víctima, etc.