• Imprimeix

Principis bàsics d'actuació

Cal que els òrgans judicials, els advocats i els ciutadans coneguin l’existència d’una organització, d’uns professionals i d’uns recursos especialment dedicats a l’assessorament tècnic penal i a l’execució de les mesures penals alternatives a la presó, per tal que totes les persones imputades en un procediment penal puguin tenir l’opció de sol·licitar, si escau, l’aplicació d’alguna de les mesures penals alternatives previstes al sistema penal.
L’actuació dels professionals ha de preservar i respectar la intimitat i privacitat de les persones i s’ha de dur a terme sota una estricta confidencialitat, tant pel que fa als documents que rebin o generin, com pel que fa a la resta d’informació derivada de la intervenció. Les persones encausades i/o condemnades han d’estar informades de tots els elements que intervenen en el procés judicial i l’execució de la mesura.
Les intervencions dels professionals i les seves propostes i estratègies d’execució s’han d’adequar a les necessitats que sorgeixin de la situació personal i social de la persona, tenint present que els límits genèrics de la intervenció, dins l'estricte compliment del manament judicial, estan determinats per les circumstàncies, característiques i disponibilitat de la persona.
Aquest principi té dos vessants:

Responsabilitat individual de la persona infractora
L’article 9 de la Constitució espanyola estableix que tots els ciutadans resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. Això comporta, a més del deure d’observació i compliment de les normes, l’obligació d’assumir les conseqüències que els possibles incompliments puguin originar.

Responsabilitat de la societat i dels poders públics respecte de les persones infractores 
L’art. 9 de la Constitució també estableix que els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. A més, estan obligats a promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups en què s’integrin siguin reals i efectives, així com a remoure els obstacles que n’impedeixin o dificultin la plenitud; i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, econòmica, cultural i social.

Així mateix, l’art. 25.2 CE estableix que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades vers l’educació i la inserció social i laboral. Per tant, la responsabilitat de l’Administració comporta, a més d’informar cada persona de la naturalesa del procés judicial i/o de les penes, mesures i/o obligacions i de les condicions en què s’han de complir, l’obligació de donar-li el suport i mitjans necessaris perquè pugui assolir la inserció social.

Es tracta, doncs, d’un equilibri entre la responsabilitat individual de cada persona pel que fa als seus actes i les conseqüències, individuals i col·lectives que aquests comporten, i la responsabilitat de la societat i de l’Estat envers els seus ciutadans.
Totes les intervencions que es fan en el marc de la justícia penal tenen un caràcter temporal, atès que totes les penes i mesures de seguretat tenen una durada determinada, establerta abans de l’inici de la seva execució per l’òrgan judicial competent i d’acord amb els preceptes legals aplicables.

En conseqüència, els objectius i estratègies de la intervenció s’han d’establir tenint en compte aquesta limitació temporal i el fet que el temps d’intervenció requerit per aconseguir amb èxit la inserció social pot no coincidir amb el temps de pena o mesura judicial, ja que el primer es regeix per criteris socials i terapèutics, i el segon, per la resolució judicial en aplicació de la llei.

La intervenció dels professionals en l’àmbit de la justícia penal s’inicia i finalitza en el moment determinat judicialment, i deriva els usuaris, si escau, als recursos (socials, formatius, laborals, assistencials, sanitaris, etc.) existents a la xarxa pública per continuar els processos d’inserció o tractament, d’acord amb la disponibilitat i interessos expressats per la mateixa persona.
Aquest principi, indispensable en un model de responsabilitat, es basa en el fet que:

- La intervenció des de la justícia penal no pot ser totalitzadora.
- Cal evitar la multiplicitat de les intervencions, tant pel que fa als professionals com pel que fa als serveis o organismes que intervenen o col·laboren en l’execució dels diferents programes. En aquest sentit, és necessari impulsar la interdisciplinarietat i la complementarietat de programes i recursos.
Les intervencions han d’orientar-se cap a la responsabilització personal i la reintegració social, si escau i és possible, de les persones que en siguin objecte. Per això, cal proporcionar a l’autoritat judicial els mitjans necessaris per poder donar resposta a les mancances o problemàtiques que puguin presentar aquestes persones. La participació de la comunitat en aquest procés ha d’ocupar un lloc destacat, amb la finalitat de permetre l’establiment de vincles reals amb la societat i augmentar les possibilitats de reinserció i reintegració social.