• Imprimeix

Definició i característiques

Les mesures penals alternatives permeten als òrgans judicials (jutges i tribunals) donar una resposta menys aflictiva que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, al temps que se salvaguarden els drets de les víctimes. Les mesures penals alternatives combinen:

- L’element retributiu de la pena. L’internament en un centre és substituït per una mesura que, en la majoria dels casos, consisteix a fer una activitat que comporta un benefici per a la comunitat.
- Els aspectes relacionats amb la prevenció general i especial de la pena pel fet que s’aborden les causes que motiven el delicte i, per tant, s’orienten a reduir el risc de reincidència.
- La finalitat educativa i integradora de la pena. La persona infractora pot conciliar el règim penal amb la seva vida familiar i laboral.
- Sensibilitzar les diferents institucions (òrgans judicials, centres de tractament, etc.) sobre la necessitat de desenvolupament de sancions penals alternatives a la presó.
- Afavorir la responsabilització i implicació de la societat en el desenvolupament d’aquests programes.
- Fomentar la dotació de recursos adients, contribuir a l’avaluació dels existents i fer propostes de col·laboració amb altres organismes o administracions.
L'anomenat delegat d’execució de mesures duu a terme el control i el suport socioeducatiu durant el compliment de la mesura per part de la persona infractora, i té com a principals funcions:
 
- Vetllar per l'adequat compliment de les penes, mesures i/o obligacions imposades.
- Mantenir informada la instància judicial competent (jutge / tribunal) sobre el compliment i l’evolució de la mesura.
- Afavorir la integració social de la persona a qui s’ha imposat, mitjançant el seguiment i suport socioeducatiu.
- Fomentar una dotació de recursos sociocomunitària adients a les necessitats de la població atesa.
- Implicar i sensibilitzar la comunitat en els processos d’execució de mesures penals alternatives.
El control de l’execució de la mesura penals alternativa es duu a terme mitjançant entrevistes periòdiques amb la persona que l’ha de complir. Un element important que configura l’aspecte de control és l’obligatorietat d’informar periòdicament, com a mínim cada 3 mesos, l’òrgan judicial, tant de l’evolució de la persona com del compliment de les mesura penals alternativa imposada.

Aquesta obligació de l'Administració està recollida al Codi penal. A Catalunya, l'Àrea de Mesures Penals Alternatives assumeix la responsabilitat de l’execució de les mesures penals alternatives mitjançant els delegats d’execució de mesures, que estan repartits per tot el territori de Catalunya i que són els responsables d’elaborar els informes que es trameten a la instància judicial. En aquests informes es recull l’evolució de la persona i del compliment de les mesures penals alternatives, i es detalla i avalua la situació quant al compliment de les obligacions o deures imposats.

En molts casos, la resolució judicial preveu el compliment d’obligacions que comporten la realització d’una activitat, com pot ser treballs en benefici de la comunitat o participació en programes formatius o laborals o en tractaments sanitaris o sociosanitaris. En tots aquests casos s’estableixen coordinacions periòdiques amb els professionals dels centres o recursos on es fan efectives les obligacions esmentades.

El responsable de fer l’avaluació global i trametre-la a l’òrgan judicial competent és el delegat d’execució de mesures designat en cada cas, per tant, aquest professional no és només un transmissor de la informació, sinó que actua com a interlocutor amb la instància judicial, i pot articular i canalitzar les diferents demandes i proposar els canvis que permetin adequar millor el manament judicial als objectius de la intervenció i a l’inrevés.
El control del compliment de les mesures penals alternatives ha d’anar acompanyat d’un seguiment socioeducatiu que ha de potenciar els elements de responsabilització personal i d’integració social, d’acord amb les capacitats i possibilitats de cadascú, i ha de respondre sempre al compliment concret de cada mesura penal alternativa.

La intervenció del professional responsable d’efectuar el seguiment ha de facilitar el compliment de la mesures penals alternatives i plantejar alhora una relació d’ajuda i suport que permeti abordar la situació de cada persona en els àmbits necessaris (personal, familiar, social i judicial) per assolir els objectius establerts.

El compliment s’aborda aclarint i enquadrant els aspectes formals: quin tipus de seguiment es farà i com; quines responsabilitats i/o obligacions contrau cadascú (inclòs el treballador social). També s'ha de dissenyar un projecte d’intervenció (pla de treball individualitzat) que estableixi els objectius necessaris per assolir una millora en la integració social i en la qualitat de vida de la persona a qui s’ha imposat la mesura judicial.
Comporta el compliment de les activitats o tractaments, prèviament acordats pel jutge o tribunal i, en molts casos, un cert compromís d’acceptació i participació de la persona. En aquest sentit es pot parlar d’una responsabilitat personal, amb independència de la responsabilitat criminal.

El grau de compromís i acceptació canvia en cada mesura penal alternativa i varia també d’acord amb la persona i el moment en què es troba. Així, pot ser pràcticament nul en el cas de les mesures de seguretat d’internament psiquiàtric i, per contra, significar un grau important de compromís en els treballs en benefici de la comunitat. Les variables que determinen el grau de compromís que és possible assolir i amb el qual es pot treballar són:

- les característiques personals de la persona condemnada
- l’adequació de les obligacions imposades a les seves capacitats personals
- la necessitat de complir allò que disposi la resolució judicial

En aquest punt té especial importància la possibilitat que hi ha, en alguns supòsits, de proposar la modificació de les mesures o obligacions quan es cregui convenient. D’altra banda, també cal tenir en compte que la finalització d’una activitat o tractament pot no coincidir amb la finalització de la mesura penal alternativa. En aquests casos, cal veure si és convenient prosseguir el seguiment socioeducatiu un cop finalitzada la mesura judicial i, en tot cas, en quines condicions cal fer-ho i quin és el servei competent.
La participació activa de la comunitat amb els recursos institucionals i humans és un element fonamental. Cal també comptar amb la família com un possible element de suport i amb altres grups secundaris que poden incidir positivament en els processos d’integració social.

La intervenció del delegat d’execució de mesures s’emmarca en una tasca de coordinació regular i continuada amb els recursos comunitaris de l’entorn sociocultural i geogràfic més proper, com a suport a la persona sotmesa a mesura.

D’altra banda, els programes desenvolupats entorn les mesures penals alternatives impliquen sovint un element implícit de coordinació amb la xarxa sociocomunitària àmplia. La col·laboració de diferents recursos per donar compliment a la mesura i la coordinació amb els professionals de justícia que se’n deriva ja comporta un treball amb la comunitat.

Els recursos utilitzats permeten donar compliment a les obligacions imposades i, en certa mesura, donar resposta a les necessitats específiques de cada persona. A més, també hi ha els recursos generals, no relacionats directament amb la mesura, que pot utilitzar qualsevol persona que els necessiti i que poden servir de suport per la intervenció socioeducativa que du a terme el professional de justícia.