• Imprimeix

Justícia obre quatre noves residències penitenciàries per a presos que arriben al final de la condemna en semillibertat

Torna
Divendres, 05 d'octubre de 2018
  • Dos de cada deu reclusos en tercer grau ja depenen d’un dels 14 habitatges penitenciaris

 

.

.

.

.

.

.

 

Justícia ha dotat amb un centenar més de places la xarxa de pisos perquè els presos amb millor evolució acabin la condemna mantenint un contacte progressiu amb la societat. Les places es reparteixen entre quatre nous habitatges, que se sumen als deu ja existents i repartits per tot Catalunya. D’aquesta manera, els reclusos recuperen a poc a poc l’autonomia i poden refer la seva vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris, en un entorn tan semblant com sigui possible al de la vida en llibertat.

 
Col·laboració del Departament de Justícia amb les entitats del tercer sector
 
Els nous habitatges estan ubicats a l’Alt Empordà, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Baix Penedès i, com tota la resta, es gestionen conjuntament amb les entitats del tercer sector. En aquest cas, Suara Cooperativa, la Fundació pel Suport Social, la Fundació APIP-ACAM i la Fundació Salut i Comunitat, respectivament.
 
El cost de les noves quatre unitats dependents serà de 515.672 euros l’any. Això significa un increment del 33 % del pressupost dedicat a la xarxa de residències penitenciàries, que el 2018 serà de més de dos milions d’euros.
 
Acompanyament durant el trànsit de la presó a la comunitat
 
Els reclusos que depenen d’aquests habitatges hi poden tenir dos nivells de vinculació. D’una banda, n’hi ha els que hi van a dormir; de l’altra, els que només s’hi adrecen pel seguiment que els fan els professionals de l’àmbit penitenciari durant el trànsit de la presó a la comunitat.
 
Dos de cada deu presos en tercer grau vinculats a residències dels serveis penitenciaris
 
Amb les noves incorporacions, la xarxa de pisos dels serveis penitenciaris ja té una capacitat de 200 places de pernoctació i un centenar més per a seguiments. En total, són més de 300 interns. És l’equivalent a dos de cada deu presos en tercer grau, que són els que viuen en semillibertat.  
 
“Unitats dependents” dels centres penitenciaris oberts
 
 
Les residències estan situades en habitatges ordinaris, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons. Dels pisos, se’n fan càrrec les entitats del tercer sector, amb personal que hi passa la nit i que, durant el dia, dona suport als interns perquè es formin, busquin feina, treballin i utilitzin els recursos socials i de salut públics. Només hi poden accedir els interns amb una conducta positiva i sense toxicomanies. Com que estan en règim de tercer grau, només hi han d’anar a dormir vuit hores cada dia, excepte el cap de setmana, i mantenir les entrevistes amb els professionals que fan acompanyament del seu cas. Durant la seva estada, els condemnats han de mantenir el pis net, cuinar i rentar-se la roba, si és que no ho fan a la seva residència familiar.
 
Alguns d’aquests pisos estan pensats per a col·lectius que tenen necessitats específiques, com ara per a dones embarassades o amb fills, o per a interns que requereixen un acompanyament més intensiu per a la recerca de feina o el manteniment en l’abstinència d’alcohol o drogues.
 
El Reglament Penitenciari defineix aquestes residències com a “unitats dependents” perquè són extensions que depenen dels centres penitenciaris oberts, unes presons més permeables, pensades perquè els interns només hi vagin a dormir durant el tram final de la condemna.
 
La recuperació esglaonada de la llibertat contribueix a l’èxit de la reinserció social
 
La creació de noves residències penitenciàries s’emmarca en l’aposta del Departament de Justícia perquè les persones privades de llibertat recuperin progressivament el contacte amb la societat i per reduir el nombre de persones encarcerades.
 
El risc de tornar a delinquir disminueix en el cas dels interns que acaben la condemna en contacte amb la societat. Segons el darrer estudi sobre reincidència a Catalunya, només reincideixen dos de cada deu dels interns que acaben la pena en contacte amb l’exterior. En canvi, el mateix estudi situa la taxa general de reincidència en tres de cada deu. 
 
Això, i la millora de les eines de predicció del risc de reincidència, fan que el Departament de Justícia aposti per un augment dels interns que passen a aquesta modalitat de compliment de condemna, que s’han incrementat del 21,3 % al 25 % els darrers dos anys i mig. Actualment hi ha 1.640 persones privades de llibertat a Catalunya i classificades en tercer grau pels serveis penitenciaris de la Generalitat.