• Imprimeix

El Govern commemorarà els 80 anys de la retirada de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil

Torna
Dimecres, 24 d'octubre de 2018

L’acte es farà a l’Espluga de Francolí, on el 25 d’octubre de 1938 es va fer un homenatge a 2.000 brigadistes
 
La consellera de Justícia, Ester Capella, descobrirà un plafó en record d’aquells fets
.

.

 
 
El Departament de Justícia commemorarà aquest dijous la retirada de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil. L’acte es farà al pati de l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. És el mateix lloc on el 25 d’octubre de 1938, ara fa exactament 80 anys, es va fer un homenatge a uns 2.000 brigadistes que havien de tornar als seus països. El Govern de la República havia retirat un mes abans tots els voluntaris internacionals de la Guerra Civil. L’alberg era llavors un hospital militar.
 
La consellera de Justícia, Ester Capella, arribarà a les 11.30 hores a l’alberg, on descobrirà un plafó commemoratiu d’aquells fets. A les 12 del migdia començarà la cerimònia de commemoració, que comptarà amb la projecció d’imatges de l’homenatge de fa 80 anys i amb la interpretació de peces musicals. També hi assistiran l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira; el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; la directora general de Memòria Democràtica, Carme Garcia; el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas; el director de l’Agència Catalana de Joventut, Francesc Poch i el director de l’Alberg Jaume I, Maurici J. Ribé, entre d’altres autoritats.
 
Hi haurà familiars i representants d’associacions:
 
  • Italo Poma, president de l’Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna. És fill d’un brigadista que va assistir a l’acte de 1938 a l’Espluga de Francolí.  
  • Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals.
  • Dunja Ukmar Hvastija, filla d’Anton Ukmar, un brigadista eslovè que també va assistir a l’acte de l’Espluga de Francolí.
  • Lluís Martí Bielsa, responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades al 32è grup de la Guàrdia d'Assalt. Va assistir al comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona.
  • Isaac Benabu, catedràtic emèrit de la Universitat de Tel Aviv i fill d’un brigadista jueu.
  • José Alejandro Ortiz-Carrión, historiador dels brigadistes internacionals que van venir de Puerto Rico.

25 d’octubre de 1938: acte central de comiat  
 
El Govern de la República va decidir retirar, entre el 23 i el 25 de setembre de 1938, els voluntaris internacionals, la majoria dels quals estaven lluitant aquells dies a la Batalla de l’Ebre. El president del Govern de la República, Juan Negrín, va anunciar-ho en una assemblea de la Societat de Nacions. Va ser una mesura de pressió per intentar que el bàndol rebel fes el mateix gest i prescindís del suport dels nazis alemanys i dels feixistes italians. Franco, però, no va fer-ne cas i els seus aliats van continuar en combat.   
 
Diverses poblacions del sud de Catalunya van organitzar festes per acomiadar els brigadistes. L’acte central es va fer el 25 d’octubre de 1938 a l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, en un antic balneari habilitat com a hospital militar, que actualment és un alberg de la Generalitat. Hi van assistir uns 2.000 voluntaris internacionals en representació de tots els brigadistes.
 
La cerimònia va comptar amb l’assistència del president Juan Negrín i dels principals caps de l’exèrcit de l’Ebre. Els brigadistes van fer el traspàs d’armes i banderes al Govern de la República. Diversos fotògrafs i corresponsals internacionals van immortalitzar aquell dia amb algunes de les fotografies més icòniques de la Guerra Civil. Al final de l’acte, les infermeres de l’hospital militar van ballar amb els brigadistes.
 
Desfilada a la Diagonal de Barcelona
 
Els supervivents de les Brigades Internacionals van desfilar per la Diagonal i pel Passeig de Gràcia de Barcelona el 28 d’octubre de 1938, tres dies després de l’acte a l’Espluga de Francolí. Va ser una de les mobilitzacions més grans que va viure la ciutat durant la Guerra Civil. Els bombardejos eren habituals, però, malgrat tot, es calcula que entre 100.000 i 300.000 persones van sortir al carrer per veure passar els últims brigadistes, que després van ser allotjats en diversos pobles del nord de Catalunya a l’espera de ser repatriats.
 
La seva sort, però, va ser diversa. Molts dels que procedien de països sota règims feixistes van acabar en camps d’extermini nazis o afusellats. D’altres van poder incorporar-se a moviments de resistència contra el feixisme en països com França o Itàlia.
 
Els brigadistes procedents de països democràtics tampoc es van lliurar de represàlies i molts van ser castigats amb penes de presó per haver combatut en un exèrcit estranger. D’altres van ser sotmesos a l’ostracisme professional i social. N’hi van haver que van marxar a la Unió Soviètica, on no van trobar la rebuda que s’esperaven. Moscou va sotmetre molts dels voluntaris a processos de purga, amb penes de presó i mort.
 
Les Brigades Internacionals, un fenomen inèdit
 
El Govern de Juan Negrín va emetre el Decret oficial de creació de les Brigades Internacionals el 22 d’octubre de 1936, davant el flux continu de persones voluntàries que venien a Espanya a defensar la República. Va ser un fenomen inèdit en la història.
 
Les Brigades van anar creixent a mesura que avançava el conflicte i van arribar a comptar amb més de trenta batallons. Van participar en totes les grans batalles de la Guerra Civil, com ara l’Ebre, Jarama o Brunete.
 
Es considera que entre 35.000 i 40.000 voluntaris internacionals van formar part de les Brigades, tot i que mai en van ser més de 15.000 al mateix temps. En van morir entre 10.000 i 14.000.
 
La major part eren francesos, seguits de polonesos, italians, nord-americans, alemanys, balcànics, britànics i cubans. Hi van haver voluntaris de més de cinquanta nacionalitats.
 
La mitjana d’edat era d’entre 25 i 28 anys. El 80 % eren de procedència obrera. El 20 % restant eren intel·lectuals, personal mèdic i persones amb professions liberals. La majoria no tenien experiència militar. Un cop a Espanya, van fer de soldats, metges, infermeres o conductors.  
 
Barcelona va acollir la seu central de les Brigades Internacionals a partir de la primavera de 1938. La base d’operacions estava a Albacete, però va ser traslladada a Catalunya arran de l’ofensiva franquista a Terol i la ruptura del front d’Aragó.