• Imprimeix

Criteris lingüístics

El document Criteris lingüístics té l'objectiu de col·laborar a fixar unes pautes lingüístiques comunes a tot l'àmbit jurídic i judicial. Conté criteris referits a qüestions de sintaxi i redacció (puntuació, mots connectors, etc.) i a convencions (tractaments protocol·laris, abreviacions, referències bibliogràfiques, majúscules i minúscules, etc.). Aquestes pautes despleguen i amplien, en l'àmbit del món del dret, els materials de la Direcció General de Política Lingüística i els d'altres organismes competents.

Com qualsevol altre document digital, no és un producte tancat, sinó que està sotmès als canvis que es requereixin en tot moment. Si creieu que hi podeu fer alguna aportació, feu-nos-la saber.

Destaquem

Criteris lingüístics (document sencer)

Actualització: abril de 2013 [1,38 MB]

Abreviacions

L'abreviació és l'escurçament d'un mot o d'un grup de mots o partícules per estalviar repeticions innecessàries i/o per guanyar espai en els documents. Les abreviacions es classifiquen en abreviatures, sigles (i acrònims) i símbols. Aquesta fitxa recull les més usuals en l'àmbit de la justícia en dues llistes: una amb les abreviacions ordenades alfabèticament i l'altra amb els conceptes de les abreviacions desglossats i ordenats també per ordre alfabètic.

Referències bibliogràfiques

Les referències bibliogràfiques són el conjunt de dades precises que remeten el lector d'una obra a la font d'on s'han extret les idees o els textos que s'hi esmenten.

Escriptura de nombres

Els numerals són mots o sintagmes que expressen un nombre, que es pot representar gràficament mitjançant lletres o mitjançant xifres. N'hi ha de diversos tipus, però els que solen suscitar més dubtes a l'hora d'escriure'ls són els cardinals, ordinals i partitius, que per això s'han escollit com a matèria d'aquesta fitxa.

Majúscules i minúscules

L'ús de la lletra majúscula i de la minúscula és una convenció -i no pas una qüestió gramatical- que s'aplica sempre a tots els noms propis i també a alguns de comuns, segons la seva posició en el text i d'acord amb les pautes marcades pels signes de puntuació.

Recursos tipogràfics

La rodona, la cursiva, la negreta, la versaleta i les cometes, recursos tipogràfics més habituals, són variacions en la composició de les lletres impreses que ens permeten caracteritzar o remarcar una part del text -des d'una sola lletra fins a una o més paraules- amb finalitats diverses, però sense alterar-ne el significat. Els usos d'aquests recursos són convencionals i per això és fonamental determinar i unificar els usos propis de cada recurs perquè no indueixin a confusió i perquè s'apliquin unitàriament en els àmbits que han d'oferir una imatge corporativa.

La finalitat d'aquesta fitxa és, doncs, facilitar l'ús dels recursos tipogràfics a organitzacions, professionals i persones vinculades a l'àmbit del Departament de Justícia.

Redacció de documents jurídics i administratius

El llenguatge jurídic i el llenguatge administratiu són llenguatges d'especialitat, és a dir, actuen com a vehicles de comunicació entre les persones i els especialistes que treballen en aquests àmbits. No obstant això, cal tenir molt en compte que el destinatari final del procés comunicatiu és el ciutadà. Darrerament es constata una tendència a renovar, modernitzar i unificar els criteris d'estil en el conjunt de països de la Unió Europea. Aquesta tendència es relaciona directament amb la idea que l'Administració pública està al servei del ciutadà, que cal acostar-la-hi i que el llenguatge no pot ser críptic per al ciutadà.

Redacció de documents: mots connectors

Els mots connectors són paraules o grups de paraules que cohesionen el text i guien la lectura. D'una banda, estructuren (organitzen i relacionen) paràgrafs i oracions dins el text; de l'altra, fan de senyals textuals per al lector perquè assenyalen la distribució de les idees en tot el text. Tot i que no es tracta d'un recull exhaustiu, aquesta fitxa conté alguns mots o grups de mots connectors que poden ajudar a millorar la redacció dels usuaris.

Signes de puntuació

Els signes de puntuació són l'eina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral. La puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi, l'entonació, el contingut expressiu, i també depèn del gust personal i la llargada de les frases. També cal saber quin és l'ordre neutre de l'oració (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perquè certs canvis d'aquest ordre s'han de marcar amb un signe de puntuació. Els signes de puntuació poden fer funcions textuals (d'ajuda a la comprensió del text) i funcions convencionals.

Tractaments protocol·laris

Els tractaments són títols de cortesia que donem a una persona per la seva dignitat, autoritat, càrrec o categoria social. En el llenguatge administratiu, els tractaments s'han mantingut moltes vegades d'una manera abusiva i més per inèrcia que no pas per necessitat. Generalment, en els documents escrits, els tractaments protocol·laris es poden mantenir en les dades del destinatari, però cal suprimir-los sistemàticament dins el text.

Traducció de noms de persones, coses i llocs

La finalitat de la fitxa Traducció de noms de persones, coses i llocs és exposar una llista de les equivalències catalanes i castellanes, en una primera part principal. En una altra, les equivalències català-francès, català-anglès i català-alemany. Sempre que n'hi hagi, la llista ofereix les formes corresponents, però no indica quan s'han d'usar. Pel que fa a la part referida al català i al castellà, la fitxa segueix les pautes comunes de l'opuscle Criteris de traducció de noms, designacions i topònims de la Secretaria de Política Lingüística. La resta de continguts es basen també en les obres recollides en la bibliografia.